Bethesda: La història d’un sarcòfag
Amb l’objectiu de divulgar aquest tresor artístic de la Tàrraco paleocristiana, durant les jornades de reconstrucció històrica Tarraco Viva dels anys 2011 i 2012, l’ACSF va representar Bethesda: La història d’un sarcòfag. Un guió confeccionat per Andreu Muñoz Melgar, que es va representar davant la Catedral de Tarragona.
El sarcòfag de Betesda fou realitzat a Roma en època de la dinastia teodosiana vers els anys 370/400 dC. Elaborat en marbre blanc es tipifica dins el grup de sarcòfags denominats “porta de ciutat”, caracteritzats per l’emmarcament de les escenes amb un fons urbà. Només es conserva el frontal del sarcòfag que fou encastat a la façana de la Catedral, possiblement pels mateixos constructors medievals a l’identificar el seu valor artístic i iconogràfic. Mesura 261 cm x 61 cm. Són pocs els exemplars que es conserven complets al món amb el mateix repertori: el Lateranense 125, el del Museu Vaticà i el de l’episcopi d’Ischia. Ignorem l’identitat del seu propietari doncs no conservem la inscripció del sarcòfag. És evident que fou un personatge cristià ric. El programa iconogràfic posa de manifest la intencionalitat del comitent de manifestar la seva fe en la resurrecció.
El guió d’aquesta història es fonamenta en personatges i situacions verídiques però cal remarcar que la identificació del titular del sarcòfag amb el bisbe Himeri és una ficció que l’autor ha recreat per donar cos a aquesta representació. Certament a finals del segle IV, l’Església de Tàrraco començarà a experimentar una gran importància religiosa que durarà tota l’època tardoromana i visigòtica. Ho testimonia la carta del papa Sirici al bisbe de Tarragona Himeri, datada l’any 385. És la primera decretal dirigida per un papa a un bisbe de l’Església llatina, i és així que figura en la Col·lecció Canònica Hispana. La decretal del papa Sirici és la resposta a diverses qüestions de tipus disciplinar que plantejà el bisbe Himeri, vers l’any 384, al papa Damas per mitjà del prevere Basià. Aquest papa no va poder respondre la carta perquè va morir abans que arribés el document a les seves mans, i va ser el seu successor Sirici qui es va encarregar de preparar les disposicions que finalment van ser enviades a Tarragona. Com que és la primera decretal papal a occident, marca l’exercici del primat per part del successor de Pere, i d’altra banda, crea un precedent clar en l’exercici de la potestat metropolitana i primada del bisbe de Tarragona sobre totes les províncies hispanes.
